PRÀCTICA 8: CAUSALITAT CIRCULAR

PLANTEJAMENT SISTÈMIC

El plantejament o pensament sistèmic és l’actitud de l’ésser humà, que es basa en la percepció del món en termes de totalitats per al seu anàlisis i comprensió, a diferència del plantejament científic, que només percep les parts d’aquest i de manera inconnexa.

Aquest plantejament va sorgir a partir de qüestionar l’aplicació del mètode científic en els problemes de la Biologia, degut a que aquest es basava en una visió molt mecanicista i causal, que el feia dèbil com esquema per explicar els grans problemes que es donen en els sistemes vius. A partir d’aquest qüestionament es va plantejar reformular el paradigma intel·lectual per entendre millor el món, sorgint formalment el paradigma de sistemes.

El pensament sistèmic és integrador, tant en l’anàlisi de les situacions com en les conclusions que neixen a partir d’aquests, proposant solucions en les que es consideren varis elements i relacions que formen l’estructura del que es defineix com a sistema, així com també de tot allò que conforma l’entorn del sistema definit.

Aquesta realitat es converteix en quelcom personal i particular, distingint-se clarament entre el que és el món real i la realitat que cada observador concep per a sí mateix. La conseqüència d’aquesta perspectiva sistemàtica és que fa possible veure que l’organització pot tenir diversos fins en funció de la manera com els involucrats en el seu destí la vegin, sorgint així la varietat interpretativa.

Així, l’enfocament sistèmic contemporani aplicat a l’estudi de les organitzacions planteja una visió inter, multi i transdisciplinària que ajuda a analitzar una empresa, una família o qualsevol conjunt de manera integral permetent identificar i comprendre amb major claredat i profunditat els problemes, les seves múltiples causes i conseqüències.

Veient a l’organització com un Ente integrat, formada per parts que s’interrelacionen entre sí a través d’una estructura que es desenvolupa en un entorn determinat, s’estarà capacitat per poder detectar amb amplitud tant la problemàtica, com els processos de canvi que de manera integral, és a dir a nivell humà, de recursos i processos, serien necessaris implantar en la mateixa, per obtenir un creixement i desenvolupament sostenibles i en termes viables en el temps. 

LA PRÀCTICA

La pràctica següent consisteix en elaborar 4 seqüències de causalitat circular per cadascuna de les 4 modalitats plantejades a continuació:

SIMÈTRICA CONSTRUCTIVA

Un jugador comença a jugar millor ----- El rendiment de l’equip millora ----- Guanyen molts títols i diners ------ Atrauen a jugadors de fora ----- Jugadors nous fan més competitiu l’equip ----------- Un jugador comença a jugar millor..........

SIMÈTRICA DESTRUCTIVA

Als venedors els hi rebaixen el sou ---------- Els venedors comencen a desmotivar-se i treballar pitjor ------- Les ventes baixen --------- L’empresa redueix costos -------- Als venedors els hi rebaixen el sou.................

COMPLEMENTÀRIA CONSTRUCTIVA

El director d’una escola dona millors condicions laborals als professors ------ Els professors fan millors les classe perquè estan més motivats ------ Els alumnes treuen millors notes ------ L’escola atrau a més alumnes --------- El govern dona més ajudes a l’escola ----------- El director d’una escola dona millors condicions laborals als professors..............

COMPLEMENTÀRIA DESTRUCTIVA

A l’alcaide d’una presó li rebaixen el sou des del govern per mala gestió del centre penitenciari ------- L’alcaide dona males condicions als funcionaris de presó -------- Els funcionaris de presó tracten malament als presoners -------- Els presoners es revolten ---------- Les famílies es queixen del tractament que reben els presoners ------- A l’alcaide li rebaixen el sou des del govern..........

REFLEXIONS

Trobo que el plantejament sistèmic és molt lògic, el qual proposa que tothom influeix en tothom i, d’aquesta manera, tractant una persona o unes quantes es pot arribar a tractar (sense tractar directament ni presencialment) a una altra que és la que té el problema realment. D’aquesta manera també podem arribar a conèixer l’entorn del pacient i observar que potser no era ell el problema originari, sinó una simple víctima. Però crec que aquest plantejament és com totes les coses que hi ha en la nostra vida, si es porta en un extrem podria ser perjudicial, ja que segons el meu punt de vista, hi ha vegades en les que els problemes no són tant greus com en realitat es plantegen, i un psicòleg que apliqui sempre un plantejament sistèmic en les seves teràpies, pot arribar a pensar que les causes dels problemes del seu pacient poden ser causades per altres persones o per la mateixa societat, quan potser també poden ser fruit de la mateixa persona.

En relació a la pràctica, penso que reflexa bé la manera que tenim d’obrar i pensar les persones en conseqüència a fets que ens passen i com els paguem amb els altres (tant els bons com els dolents), tant de manera directa com indirecta. Per tant, podem apreciar bé el plantejament sistèmic en aquest exemples i observar com les persones tendim a transmetre tant les coses bones que ens passen com les dolentes i així poder millorar o empitjorar nosaltres i els que ens rodegen en relació amb el que ens succeeix (no som ningú sense els altres). Per exemple en la situació que ens hem inventat sobre el jugador que comença a jugar millor i a partir d’aquí s’inicia una millora en el rendiment de l’equip fins arribar a guanyar més diners, copes i prestigi, es pot apreciar com, sense buscar expressament el benefici del seu club i del seu equip sinó bàsicament un rendiment personal, ha aconseguit fer girar tots els engranatges del motor que ha fet possible tota la millora col·lectiva (simètrica constructiva) o també serveix l’exemple sobre l’escola que hem posat (complementària constructiva). En canvi, si ens fixem en els exemples destructius que hem posat (simètrica i complementària destructiva), s’observa clarament com podem arribar a afectar en la vida d’altres persones (cap a pitjor en aquest cas) per culpa de fets que ens passen a nosaltres i a l’inversa, que els altres ens afectin a nosaltres perquè hi ha hagut algun succés que hagi afectat a aquells que ens fan la vida impossible. N’és un clar exemple la situació de la presó on l’alcaide o director de la presó imposa condicions més dures als seus empleats, cosa que desencadena una sèrie de patrons de conducta en ells que empitjoren la situació de la presó, i llavors es torna tot un cercle viciós que acaba afectant un altre cop a l’alcaide.

En resum, una pràctica que m’ha interessat bastant, sobretot pel plantejament sistèmic que encara que si el plantegéssim radicalment no seria molt efectiu, és una proposta molt atractiva per tractar un pacient més objectivament i no centrar-nos només en ell com a possible problema de la seva pròpia situació.

Aquesta pràctica l’he realitzat amb l’Èric Rodriguez, la Laia Vidal i la Mireia Serramitja