QUÈ SÓN LES DISTORSIONS COGNITIVES?
Les distorsions cognitives són esquemes equivocats d’interpretar els fets que generen múltiples conseqüències negatives.
Les distorsions cognitives es regeixen per un esquema cognitiu on primer es rep un estímul que provoca que tinguem uns determinats pensaments i creences i per últim es desencadenen unes conseqüències conductuals i/o emocionals.
TIPUS DE DISTORSIONS COGNITIVES
1) Generalització excessiva (Prenc casos aïllats i generalitzo la seva validesa a tota la resta)
- Tinc un accident en cotxe. Penso: mai més agafo el cotxe.
- Em cremo cuinant. Penso: no tornaré a cuinar més.
2) Abstracció selectiva (Enfoco exclusivament certs aspectes, usualment negatius, d’un esdeveniment o una persona i excloc la resta de característiques)
- Donant un concert em surt un gall enmig d’una cançó. Penso: tot el concert ha estat un desastre.
- Faig una exposició oral i m’equivoco en algun concepte. Penso: no m’ha sortit gens bé l’exposició.
3) Polarització o pensament tot o res (Interpreto els esdeveniments i les persones en termes absoluts –sempre, mai, tothom, ningú, ...)
- Algú em menteix una vegada. Penso: Aquesta persona és una mentidera.
- Un amic arriba tard un o dos dies. Penso: Sempre arriba tard als llocs.
4) Desqualificació d’allò positiu (Desestimo experiències positives per raons arbitràries)
- M’han tocat 10 milions a la loteria Penso Podrien haver-me tocat més...
- Em regalen una rosa. Penso: Ostres, em podrien haver regalat un ram o alguna cosa més cara.
5) Lectura del pensament (Pressuposo les intencions dels altres)
- El professor té pinta de ser exigent. Penso: Segur que ens posa un examen difícil.
- Aquella noia em mira malament. Penso: N’estic convençut que pensa que sóc lleig.
6) Endevinar el futur (Predic o profetitzo el resultat d’esdeveniments abans que es donin)
- El meu amic està enfadat amb mi. Penso: Aquesta nit segur que no em truca.
- El meu gos s’ha escapat. Penso: L’han atropellat i està malferit.
7) Magnificació i minimització (Sobreestimo o subestimo esdeveniments i persones)
- Tinc el millor xicot del món però em fa el salt. Penso: Tot ell és mala persona.
- És el meu aniversari i faig una festa que hauria de ser la millor però al final resulta que ha estat molt avorrida. Penso: Quina mala organització i quin sopar més dolent.
8) Raonament emocional (Formulo arguments basats en com em sento i no en elements racionals)
- Vaig molt trist caminant pel carrer. Penso: Tota la gent que m’ha mirat, m’ha mirat malament.
- Em sento decebut. Penso: Tot el món és dolent amb mi.
9) Etiquetar erròniament (Assigno un nom a alguna cosa en lloc de descriure una conducta de forma objectiva. L’etiqueta acostuma a ser absoluta, inalterable i amb connotacions de prejudici).
- Un amic de classe em treu la cadira quan m’anava a seure. Penso: Aquest noi és tonto.
- Aquella noia balla amb dos nois a la vegada. Penso: És una fresca.
10) Autoinculpació (Em faig responsable i culpable de qüestions diverses, sense ser-ne)
- El meu fill ha fet una destroça en el menjador. Penso: És culpa meva per no haver-lo educat prou bé.
- El meu fill ha caigut anant en moto. Penso: És culpa meva per haver-li comprat la moto.
11) Personalització (Assumeixo que jo mateix o d’altres han causat determinades coses directament)
- Em toca fer una presentació oral i ho he fet molt bé. Penso: Què bé ho he fet, és ben bé que no sé què farien sense mi.
- El meu amic s’ha trencat el braç quan jugàvem a futbol. Penso: Ha estat culpa meva per no passar la pilota abans.
12) Imperatiu categòric (M’imposo a mi mateix que hauria d’haver fet quelcom o que ho he de fer, o que no ho hauria d’haver fet)
- Sempre he tret les millors notes, he sigut el millor de la classe, però el carnet de conduir no l’he aprovat a la primera. Em sento molt malament amb mi mateix i amb tothom.
- He sortit a passejar i m’han robat la motxilla. Penso: No hauria d’haver sortit de casa.
REFLEXIONS
La pràctica en sí no ha estat difícil de realitzar perquè moltes distorsions cognitives són fàcilment relacionables amb la vida quotidiana de qualsevol persona. En algunes m’he sentit identificat en un punt concret i en altres he identificat persones que conec que, tot i no patir aquesta distorsió cognitiva en la seva màxima expressió, si que s’assembla bastant el seu comportament amb el d’una persona amb alguna distorsió cognitiva. Per exemple, he descobert que un amic meu pateix una distorsió cognitiva a petita escala ja que no pot ni sap afrontar res positivament, o d’altres que d’una petita cosa en poden fer un món de problemes.
Aquestes percepcions ens poden condicionar la vida de tal manera que s’acabi acomplint el que nosaltres pensem que passa (per exemple al pensar que no vals per a res comences a no treballar al 100% i aquest fet, a part d’afectar al teu rendiment també pot fer que els teus companys pensin que no vals per aquell treball), o també poden provocar-nos situacions encara més desesperants de les que pensàvem que patíem (són com un peix que es mossega la cua)
Al parlar de distorsions cognitives em venen al cap molts comportaments típics del dia a dia però no es pot parlar sense propietat en relació a aquest tipus de temes igual que no podem dir ‘’boig’’ a algú perquè hagi fet alguna tonteria (no podem dir que algú pateix una distorsió cognitiva perquè pensi que el seu xicot és mala persona quan l’ha deixat i abans pensava que era el millor noi que podia tenir al seu costat per exemple). Hi ha algunes que m’han cridat l’atenció més que d’altres com la de l’autoinculpació que pot ocórrer sobretot en els esports competitius i d’equip. M’ha cridat l’atenció precisament perquè jo jugava a futbol, un esport on la competitivitat i el joc en equip són la base per guanyar els partits i, on si hi ha una peça que no funciona, l’equip es pot enfonsar.
Tots patim una petita versió de distorsions cognitives en la nostra vida diària, de fet, les distorsions cognitives són petits problemes que ens ocorren a diari però en tenim una falsa percepció(un esquema equivocat), en certa manera, molt magnificada. Aquestes distorsions dels problemes que podem tenir ens venen de l’exterior (factors ambientals com la cultura, o la família sense anar més lluny) o són producte de la nostra genètica?? Suposo que en aquest cas l’ambient hi deu jugar un paper més important que la genètica, ja que la major part d’aquestes distorsions són producte d’una societat on tothom vol ser millor que els altres, ningú vol ser pitjor que els altres.
Aquesta pràctica l’he realitzada amb la Jennifer i la Lídia.
