PRÀCTICA 9: DIAGRAMES SISTÈMICS

PLANTEJAMENT SISTÈMIC

El plantejament o pensament sistèmic és l’actitud de l’ésser humà, que es basa en la percepció del món en termes de totalitats per al seu anàlisis i comprensió, a diferència del plantejament científic, que només percep les parts d’aquest i de manera inconnexa.

Aquest plantejament va sorgir a partir de qüestionar l’aplicació del mètode científic en els problemes de la Biologia, degut a que aquest es basava en una visió molt mecanicista i causal, que el feia dèbil com esquema per explicar els grans problemes que es donen en els sistemes vius. A partir d’aquest qüestionament es va plantejar reformular el paradigma intel·lectual per entendre millor el món, sorgint formalment el paradigma de sistemes.

El pensament sistèmic és integrador, tant en l’anàlisi de les situacions com en les conclusions que neixen a partir d’aquests, proposant solucions en les que es consideren varis elements i relacions que formen l’estructura del que es defineix com a sistema, així com també de tot allò que conforma l’entorn del sistema definit.

Aquesta realitat es converteix en quelcom personal i particular, distingint-se clarament entre el que és el món real i la realitat que cada observador concep per a sí mateix. La conseqüència d’aquesta perspectiva sistemàtica és que fa possible veure que l’organització pot tenir diversos fins en funció de la manera com els involucrats en el seu destí la vegin, sorgint així la varietat interpretativa.

Així, l’enfocament sistèmic contemporani aplicat a l’estudi de les organitzacions planteja una visió inter, multi i transdisciplinària que ajuda a analitzar una empresa, una família o qualsevol conjunt de manera integral permetent identificar i comprendre amb major claredat i profunditat els problemes, les seves múltiples causes i conseqüències.

Veient a l’organització com un Ente integrat, formada per parts que s’interrelacionen entre sí a través d’una estructura que es desenvolupa en un entorn determinat, s’estarà capacitat per poder detectar amb amplitud tant la problemàtica, com els processos de canvi que de manera integral, és a dir a nivell humà, de recursos i processos, serien necessaris implantar en la mateixa, per obtenir un creixement i desenvolupament sostenibles i en termes viables en el temps.

DIAGRAMES SISTÈMICS

Aquests diagrames són una eina important dins del treball del psicòleg que treballa amb el plantejament sistèmic. Els diagrames sistèmics ajuden a pensar de manera sistemàtica sobre cada aspecte necessari per resoldre algun problema o obtenir un resultat a través d’un procés el qual s’endinsa cada cop més pas a pas en els aspectes necessaris des del més general fins al més específic. És una excel·lent eina per poder desenvolupar objectius(arribant a nivells de detall que puguin ser més endavant més manejables), la qual intenta contestar sempre a la pregunta: com?

Els diagrames sistèmics generalment són semblants a arbres tot i que es poden fer de diverses formes. Construint les relacions entre les diferents branques i l’arrel d’aquest arbre, aquesta eina ajuda a definir un mètode òptim per arribar a obtenir el resultat o objectiu esperat.

Són utilitzats generalment:

-      - Quan és necessari establir detalls específics per un tema que es defineix en termes generals

-       -Quan s’estableixen les accions per implementar una solució o un pla

-       -Quan es vol establir la causa-origen d’un problema

-       -Quan es volen avaluar els resultats de les diverses alternatives de la solució

-       -Quan un programa d’afinitat no permet clarificar aspectes rellevants o clau

-       -Com una eina de comunicació per poder explicar amb més detall algun tema

-       -En empreses, per fer classificacions i jerarquies d’aquestes

PRÀCTICA

Consistent a elaborar dos exemples de diagrames sistèmics

1)

2)

REFLEXIONS

Una pràctica fonamentada en el plantejament sistèmic, com en l’anterior, però amb un enfocament més profund i pràctic.

El plantejament sistèmic, el qual proposa que tot el nostre entorn és com un gran rellotge els quals els seus engranatges es mouen tots quan un d’ells fa algun moviment (totes les nostres accions tenen alguna repercussió directa o indirecta en la nostra societat o entorn més proper), fonamenta els diagrames sistèmics, una espècie de mapes conceptuals els quals permeten veure amb un simple cop d’ull tots els engranatges d’aquest rellotge i les interconnexions més profundes que hi ha entre ells (a diferència dels exemples de causalitat circular de la pràctica anterior). Els avantatges que trobo que té aquest mètode són bàsicament que es pot utilitzar per a totes les situacions grupals i que permet fer una síntesi de totes les relacions entre els subjectes i observar-les ràpidament. Un desavantatge que hi veig però és que si es vol fer un diagrama molt complet potser el excés de línies i símbols en ell pot convertir-lo en un mapa que s’ha de desxifrar abans de poder interpretar-lo.

En relació a la pràctica volia dir que és de les que més m’han agradat. Nosaltres hem agafat un grup real i un altre inventat per fer els diagrames sistèmics. El grup número 1 és el de la classe(el real), on es pot apreciar clarament la jerarquia que hi ha entre nosaltres. A dalt de tot hi és el professor que té poder i autoritat sobre la classe, seguit pel delegat i la subdelegada que són els alumnes amb més poder entre nosaltres, i en l’últim esglaó ens trobem els alumnes sense cap tipus de càrrec dins l’aula (sense poder però potser sí amb autoritat). El grup número 2 l’hem basat en un grup d’amics qualsevol i sense cap tipus de jerarquia entre ells(no hi ha ningú que tingui més autoritat que els altres ni que tingui més poder). En aquest grup d’amics es pot veure clarament com entre els 8(quatre nois i quatre noies) hi ha més relacions que les d’amistat com poden ser les d’una relació xicot-xicot o xicota-xicot entre uns quants, o fins i tot una relació d’odi o relacions amagades entre alguns membres del diagrama sistèmic. Aquest grup crec que reflexa molts dels grups de joves d’avui dia: parelles homosexuals, enfrontaments entre ells i fins i tot les relacions ocultes que hi puguin haver.